Tarifes mínimes per a periodistes

Fa poc el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha publicat unes tarifes mínimes orientatives per a autònoms. La idea no és que siga negativa, ni dolenta. N'estic segur que naix d'una honesta voluntat de lluitar contra la precarietat laboral que pateix aquesta professió, però parteix també d'una important dosi d'innocència (que crec que amb una declaració de principis o intencions n'hi ha prou perquè els empresaris d'aquest país, tan acostumats a explotar els seus treballadors, canvien de sobte el que porten fent durant anys només perquè el Col·legi ho diu) o d'una
considerable dosi de desconeixement de com funcionen les relacions laborals.

Partim de la idea que considerar un periodista autònom (fet bastant qüestionable) és vàlid. En primer lloc, una declaració d'intencions no deixa de ser paper mullat com el codi deontològic o tants i tants altres documents que ha elaborat el Col·legi. Si volem que siga d'obligat
compliment això hauria de tenir rang legal: ser una llei, un conveni col·lectiu, etc: cal no oblidar que quan s'aprova una llei o un conveni no només es tracta d'un text que enuncia drets sinó que genera els mecanismes perquè aquests siguen possibles. Quins mecanismes té previstos el Col·legi perquè aquestes tarifes mínimes s'acomplisquen? Crear comités d'empresa o vies de negociació col·lectiva? Els autònoms no poden. Incrementar les inspeccions laborals? Ho dubte.
Tirar mà de la bona fe dels empresaris i crear, com ja va dir algú, un segell d'empreses que respecten els drets laborals? Si és que la innocència fa dir i fer moltes tonteries.

Un autònom periodista, que depén dels articles que fa per menjar, no qüestionarà ell sol les baixes tarifes sinó que tragarà perquè no té més remei i les tarifes orientatives no li serviran de res. El problema rau en el fet que molts pocs periodistes s'agrupen per defendre els seus drets laborals i llavors no tenen mai prou força. En una situació com l'actual la precarietat no té
a veure amb què no hi haja unes tarifes orientatives mínimes o que els empresaris no hagen rebut cap visita de membres del Col·legi perquè els facen entendre que explotant no van enlloc. La precarietat té a veure amb una mala fe explotadora per part d'una part de l'empresariat que
només se solucionarà quan els treballadors puguen defendre de manera efectiva els seus drets: bé perquè s'agrupen, bé perquè algú controla l'acció dels empresaris.