Drets, no favors

Les empreses (capitalistes) no són estructures ni democràtiques ni igualitàries. Una empresa és propietat del capitalista (qui posa el capital o la inversió inicial) cosa que li dóna dret, segons la llei, a controlar tot el que es fa en aquesta i actuar amb un poder asbolut. Poden decidir en què treballa l'empresa, els salaris, el nombre de treballadors, qui són els caps, les jerarquies, l'organització, etc. Dins d'aquest poder de l'empresari només hi ha dos límits: la llei (el salari mínim, el conveni colectiu, l'estatut del treballador, la llei d'igualtat, etc) i els sindicats. Els sindicats són el contra poder que permet als treballadors associar-se per lluitar pels seus drets amb dues eines: les vagues per pressionar (nous convenis o millors condicions) i la llei per fer-la complir.
Al si d'unes estructures tan jerarquitzades , molts treballadors opten per fer seguidisme dels caps i l'empresari per aconseguir-ne els favors o per poder promoure dins de l'empresa, i no a partir dels drets i la transparència. A quanta gent li podem sentir dir, “a la meua feina no hi ha comité, però no cal, perquè el meu cap em deixa tenir vacances quan vull o em dóna un sobre extra amb diners en mà si crec que ho he fet bé o tinc horaris flexibles”. En el marc d'una societat despolititzada, el millor sembla ser “portar-se bé amb el cap” per poder obtenir “favors”. Sense menysprear el paper del tarannà a l'hora de dirigir una empresa, els favors depenen de qui els fa: la qual cosa li dóna tot el poder al cap o l'empresari que quan vulgui pot tallar l'aixeta dels favors. Els favors s'agraeixen i donen submissió, els drets estan garantits i es poden exigir.
Els drets, això si, per la seua aplicació efectiva necessiten un comité d'empresa que els faça complir, però són més duradors que els favors, que poden desaparéixer segons el criteri subjectiu d'un cap o empresari que no sempre va a mirar pel treballador sino que els atorga en funció de filies i fòbies. En el món de l'empresa vivim marcats pel que s'anomenaria, si fos política, clientelisme. Un veí que vol estar sempre a prop del poderós per rebre'n els favors i no s'atreveix a qüestionar-lo és un serf, el que opta per poder criticar-lo i enfrontar-s'hi és ciutadà lliure. O, en resum, al món de l'empresa s'aplica més el caciquisme que la política democràtica, la valoració real dels mèrits personals, el reconeixement dels drets, o la recerca de la igualtat d'oportunitats entre les persones.