Els autònoms dependents: un nou retrocés cap a la precarietat

Anys li ha costat al moviment sindical aconseguir una jornada laboral de vuit hores, vacances pagades, salaris dignes, pagues extraordinàries, dret a l'atur i a la pensió de jubilació o que l'empresari assumisca la responsabilitat social de pagar una part important de les cotitzacions de la seguretat social i l'atur dels treballadors. En certa manera, les condicions laborals enumerades i les cotitzacions fan que l’empresari retorni part de la plusvàlua, de la qual s’apropia però que es generada pels treballadors, en forma de drets socials i cotitzacions.

L'administració pot fer perillar aquesta situació quan pretén crear la figura d'autònom dependent, en el marc de l'esborrany de l'Estatut de l'autònom, que ve a legalitzar de facto el que fins ara era una il·legalitat denunciable: els falsos autònoms. Converteix en una pràctica legal actualment no era més una estratègia dels empresaris per incrementar els seus marges de beneficis a costa dels salaris i els drets dels treballadors a partir estalviar-se el pagament de la seguretat social, les pagues extra, les vacances o les hores extraordinàries.

A canvi d'aquesta renuncia, els sindicalistes –essencialment CCOO- que la defensen, afirmen que es guanyen drets de representació que serien l'inici d'un procés de millora de les condicions d'aquest col·lectiu. I les millores que farien, tendirien a recuperar els drets ja reconeguts actualment i que es poden solucionar amb acció sindical i inspectora? No tindria més sentit, en comptes de fer un pas endarrere amb l'esperança de poder fer-ne un endavant, fer-ne un endavant directament? I fer-ho a partir de posar multes més altes a les companyies en cas que tinguen falsos autònoms?, o indemnitzacions per als treballadors que en cas de ser-ho denuncien?, o una major vigilància per part de la inspecció per que no es produisca aquesta situació?

Actualment existeix un nombre creixent de falsos autònoms, ara autònoms dependents, però la solució no arriba de rebaixar els seus drets i legalitzar situacions de precarietat sinó, senzillament, de fer complir la llei. L'administració hauria d'optar per incrementar el nombre d'inspeccions, facilitar les denúncies i la protecció als denunciants o fomentar la implantació dels sindicats i dels representants dels treballadors a les empreses per què eviten aquestes pràctiques fraudulentes.

Amb aquest canvi, només que en sortiran guanyant que els empresaris que augmentaran els seus marges precaritzant, a més, dins de la legalitat.