El cooperativisme una eina de transformació

El cooperativisme naix com una resposta democràtica a un sistema econòmic que concentra en la mà del capitalista (de qui posa el capital inicial) tot el poder a l'hora de quedar-se els beneficis, de decidir sobre el futur i l'activitat econòmica de l'empresa i sobre l'organització del treball. El cooperativisme és, almenys des d'un punt de vista teòric, una alternativa al capitalisme que organitza l'economia d'una manera democràtica on els treballadors i els usuaris (consumidors en el capitalisme) tenen alguna cosa a dir en l'organització de l'activitat econòmica. Poden dir que necessiten i que no i estableix una relació directa i honesta entre oferta i demanda, per contra, de la que fa el capitalisme que basa el seu funcionament en el lucre, el creixement permanent i la persuasió i en la creació de noves necessitats (irreals) per seguir creixent, venent i lucrant a una minoria (els capitalistes). Una minoria, en funció de posar el capital inicial, s'apropia del que produeixen els treballadors i decideix quines són les necessitats dels altres. L'empresa, cal recordar-ho, és dels pocs espais, juntament amb l'església, en què no s'exigeix, almenys formalment, un funcionament democràtic basat en la igualtat de drets que és el que representen les cooperatives.

Al principis del moviment obrer sorgits quan es va iniciar el capitalisme, al segle XIX, l'associacionisme obrer democràtic era la base de la seua lluita: el sindicalisme revolucionari, els ateneus populars (per donar formació i educació a la classe treballadora) i les cooperatives (per atorgar un funcionament democràtic a l'economia) eren la base d'un món nou, just i igualitari. Les cooperatives, de fet, són una part del moviment obrer més llibertari i té vinculacions clares amb l'anarquisme. Durant la Guerra Civil, a les socialitzacions que es van produir arreu de l'Estat moltes tenien forma de cooperativa i d'autogestió, que van anar autoorganitzant-se per rams de producció en una economia de guerra. En aquestes socialitzacions, el paper i el poder dels treballadors a partir de la democràcia directa tenien una inspiració anarquista.

De fet, va ser el comunisme i el socialisme les tendències dins del moviment obrer que van optar, més que per un moviment obrer fet des de la base i des de l'associacionisme democràtic, per la conquesta del poder polític: via cop d'estat o revolta social per uns o via eleccions per als altres. El cooperativisme, amb aquests corrents obrers, va perdre el paper central que havia tingut fins llavors.

Actualment el cooperativisme té un cert pes econòmic i social, sense ser majoritari està present arreu de la nostra societat i economia. A Catalunya n'hi ha 11.000 cooperatives que creen més de 40.000 llocs de treball, i existeixen aliances internacionals d'aquest tipus d'empresa.

Amb tot, el capitalisme permet les cooperatives i, també, en permet distorsions. Cooperatives creades per rebre beneficis fiscals o subvenciones que encobreixen fraus, empreses, fraudulentes creades com a cooperatives (entre els socis capitalistes) que subcontracten altres empreses o autònoms. El problema principal, però, és que la legislació actual permet distorsions del concepte inicial cooperatiu o d'autogestió: la llei ha trencat el principi d'una persona, un vot. Algunes lleis, com la catalana, permeten tenir vots ponderats en funció del capital aportat o obtenir beneficis en funció d'aquest: és a dir, una estructura tendent a la capitalista. Aquestes opcions, a les que les lleis per al sector donen cada cop major cabuda, desnaturalitzen el projecte cooperatiu i els seus principis perillosament. El llibre El mito de Mondragón. Cooperativas en una ciudad del País Vasco, de Sharryn Kasmir, en la editorial Txalaparta i del 1999, adverteix d'aquests perills amb una crítica, ferotge, a aquesta possibilitat i a entitats com la Corporació Cooperativa de Mondragón. Malgrat tot, malgrat els perills, el cooperativisme i l'autogestió no deixen de ser eines de transformació.