Carnet per punts, també per als empresaris?

Ara el Govern espanyol ha posat un carnet per punts per intentar reduir l’accidentalitat a les carreteres i que pot arribar a treure el permís de conduir a partir d’una escala de retirada de punts (del total de dotze que es tenen de partida). Es considera que amb la tasca de conscienciació i apelar només a la bona fe i la bona conducta dels conductors no hi ha prou: cal penalitzar durament a l’infractor i exercir un control major.

Volen ser molt durs amb aquells que incomplixen les normes de seguretat vial, perquè l'educació, la prevenció i la crida a comportar-se bé són necessàries, però hi ha gent (un sector de la societat) que no respon a eixos estímuls concienciadores que apel·len a l'ètica de la persona i només reaccionarà davant la possibilitat de complir una pena o de ser castigat. Es considera que hi ha segments socials que només deixaran de conduir de manera temerària si els lleven el carnet, si els penalitzen si els perseguixen, si els fan pagar la seua temeritat...

Com a anarquistes i llibertaris podem estar d’acord o no amb aquesta filosofia repressiva, però és la que s’aplica. A l’igual que no estem d’acord amb la filosofia del sistema però negociem convenis o demanem inspeccions de treball que són eines de penalització.

Per això, jo propose un carnet per punts per a empresaris perquè està vist que les campanyes de conscienciació perquè s’apliquen plans de prevenció o perquè s’aplique la llei i els convenis en condicions laborals no funcionen. O almenys no funcionen gaire. Apelar a la bona voluntat de l’empresaris per complir les lleis és deixar en mans de l’arbitrarietat d’un individu en situació de domini el compliment dels drets laborals.

Cal fixar eines de control i penalització perquè es veu que sino es així no apliquen els drets dels treballadors contemplats a la llei. Començariem amb 12 punts per a l’empresari que acaba de muntar una companyia. I se li treurien punts cada vegada que incompliren la normativa laboral. Una categoria laboral per sota del que correspon? Dos punts menys. Un acomiadament improcedent o una quitança per sota del correspon? Dos punts menys. Un cas de mobbing o assetjament sexual ? Sis punts menys. No pagar les hores extres? Tres punts menys. Fer passar per autònoms el que és realment una relació laboral? Quatre punts menys. Pagar per davall de conveni? Sis punts. Explotar a sense papers? Dotze punts. I qui ho perd, ho perd tot, la seua empresa i el permís per tornar a ser empresari fins que no faça uns cursets d'ètica i passen uns anys.

A l’igual que no pot haver-hi un irresponsable i un temerari que no pensa en els drets de la resta a les mans d’un volant, tampoc hi pot haver-hi un dirigint una empresa.

Hi ha empresaris que necessiten conscienciació o ajudes i facilitats, perquè no reconèixer-ho. Però son la minoira. El problema de l'empresari espanyol no és que li manquen recursos o ajudes o facilitats és que està acostumat a fer diners d'escaquejar-se de les seues obligacions laborals i socials i fins que no els arriba una denúncia o una inspecció no canvien. I inclús així es resistixen. El problema es que en aquest país s’està acostumat a muntar una companyia a partir d’explotar a l’altre. I això és un perill social que controlar tant o més que els accidents de cotxe. No cal oblidar que al llarg de l’any per culpa de la irresponsabilitat empresarial es produeixen més de 100 morts arreu de l’Estat en accidents laborals, però sembla que això no ha provocat l’alarma social d’altres fenòmens quantitativamente inferiors.